L'Isma a Mèxic

Viatge a Mèxic d'un teleco en pràctiques

Aquesta és la casa on he estat els 2 mesos de la meua estància a Tampico.




Açò és una paradeta de gelats que recorre els diferents barris de la ciutat. Curiós, no?




Aquesta és la vista apunt d'arribar a la casa, abans de girar a l'esquerre que és on està la casa. Havia plogut un poquet aquell dia.




En les tres properes fotografies hi trobem a les mascotes de la familia, a part de mi i el Pedro, clar.

És diuen Blade, Drako i el gatet és Poli.












En aquesta última és el meu últim esmorzar a la casa, la dona ens va preparar quesadillas, frijolitos....

A tot açò crec que encara no vos he presentat a la família. Més endavant vos posaré algunes fotos on es vegen millor, però de moment...
De esquerra a dreta: Carlos, fill major de la família, Mari, la mare, Ale, filla xicoteta, Carla, la filla mitjana i el company polaco, Pedro o Piotr.

Aquesta és una de les llagunes de les moltes que envolten Tampico i Ciudad Madero. És una de les més cèntriques. Aquesta llaguna també és coneguda per els seus fardatxos.

Advertència. jeje.




Per si vols donar una volta en vaixell per la llaguna, però sempre amb la por de no caure a l'aigua perquè a saber que pot passar.

Ei!!, tot lo bo s'acaba, jeje. Hui és el meu últim dia a Tampico. Comentarvos que no he tingut temps a posar fotos dels últims viatges i parrandes peró quan arribe a Valéncia ja ho posaré tot.

Així que d'ací res ja em teniu per ahí donan la tabarra. jeje. Fins prompte.

Hui és un dels dies de més festa ací a Méxic. És el dia de la independéncia, és a dir celebren el dia en el que uns herois, per als mexicans, van declarar la independéncia de Méxic que estava sota els dominis dels espanyols.

La manera de celebrarho és: el alcalde ix al balcó de l'ajuntament , fa un discurset i diu VIVA MËXICO!!!! i crec que també diu VIVA HIDALGO!! bo a la fi, crec que anomena a uns quans personatges importants de la independéncia.

Ahhh, hui també és un dia molt important ja que acabe la faena, jeje. I ara em queda una setmaneta per a passetjar un poquet.

De dilluns a divendres tinc dos hores per a dinar peró de la faena a la casa on estic tarde aproximadament 25 minuts. Aleshores em van oferir la possibilitat d'anar a casa de Dani, un company de la faena.

En la foto está la mare de Dani, Silvia, la dona , Leti i Dani. D'aquesta forma en el temps que em sobra no estic soles i tinc on sofá on pegar una becadeta o com ultimament faig, mire les novel.les, jeje.

El DF és la capital de Méxic. En ella viuen vint i pico millons d'habitants. A més a més no solen viure en edificis sino que cadascú te la seua caseta d'una o dos plantes, per tant l'extencio de la ciutat és increïblement gran.

El dissabte pel matí vam comenssar anant al palau de belles arts.



Ací estem al castell de Chapultepec, i des d'un dels balcons es pot vore una de les avingudes més grans de la capital, l'avinguda reforma.



Per la nit vam anar a una de les plasses més conegudes de la ciutat, és la plassa Garibaldi, on per la nit s'ompli de mariachis i de gent amb ganes de festa.(Sobretot cantar).



Aquest xiquet estava al zócalo, per als anys que té , toca prou bé.



Al zócalo hi ha molts tipus d'espectacles sobretot indígenes: balls, rituals,...




Mosatros cansats al zócalo.

El cap de setmana he estat a Morelia, capital del estat de Michoacán. Vaig anar a casa d'un matrimoni que vaig conéixer el meu primer dia a Méxic i els que em van oferir anar a sa casa. (Morelia té quasi 2 milions d'habitants i una altitud de 1940 m damunt del nivell del mar).

En aquesta primera foto podem vore el carrer principal de Morelia, en ell está la catedral, la podem vore a la part dreta de la imatge, també podem vore el estil de casa colonial que predomina al centre de la ciutat.





En aquesta veiem el acueducte, al igual que la catedral és un dels símbols de Morelia, aquest té una longitud de quasi 2 Km.




En aquesta veiem per fora i per dins l'església de San Diego.







En aquestes estic a Pátzcuaro. Un poble que está no molt lluny de Morelia i que també és prou bonico. En la primera veiem un peixets fregidets que són tipics d'ací. A la segona veiem l'illa de Janitzio, vista des de Pátzcuaro.









Esta és la parella que em va acollir en sa casa i que es van portar molt bé amb mi. Es diuen Víctor Hugo i Bertha.









Assó és un ball molt típic de per ací i es prou entretingut. S'anomena dansa del vellets.

Encara que parega mentira els 40 Principals sols fa un any que estan per ací. Van actuar els grups de pop més importants d'ací de Méxic.

És molt corrent vore cavalls en alguns jardilets.

Assó és un museu que hi ha ací a Tampico. Són els antepassats d'aquesta zona de Méxic.